He estat bastant ocupat aquestes setmanes per que es meu trimestre ja toca a la seva fi, em queden dues setmanes y, com és habitual, un munt de feina per fer, però be, poc a poc.
Per donar un poc de contingut a s'entrada pos dues frases que m'han vengut en es cap i crec que son gracioses.
Sa primera es sa d'es titol "Els mamuts son els porcs del paleozoic superior". Aquesta frase em va venir al cap a la classe de prehistòria, quan la profesora va dir que dels mamuts s'aprofitava tot. Els óssos eren usats per fer eines i fins i tot per construir cases, les pells s'usaven per confeccionar roba y la carn servía per alimentar als caçadors-recolectors que els portaren a l'extinció. Un cas interessant, el dels caçadors-recolectors, en contra de la creencia popular, els costava només unes dues hores diaries de feina el sobreviure.
La segona em va venir al cap, segurament després de veure alguna referéncia a un karaoke. "Vicio és el Corazón Salvaje dels rockers". Una veritat com un temple, m'explico, fa temps em vaig adonar de que la majoria d'asidus al karaoke tenen una obsesió per Corazón Salvaje (sempre la canten). Rsulta que vicio és el seu anàlog en els rockers, si us hi fixeu qualsevol grupet amateur que hi hagi voltant per allà toca Vicio. Jo, personalment, odio les dues cançons.
Apart d'això anunciar que demà començo a fer feina els dissabtes dematí carregant caixes de fruita i verdura (sa majoria deveu pensar que no aguantaré ni un dia, esper que vos equivoqueu) y que sa proxima entrada serà, molt possiblement, una crónica del dimarts de carnaval amb en Maci, en Manu i ses seves amigues per a les que encara no tic un nom col·lectiu (tampoc me sé es seus noms, me sap greu FAIL).
Dit això, m'en vaig a dormir, que vagi bé.
18 feb 2009
Prostitució social
Aquesta setmana hem treballat "El Misantrop" de Molliere a classe de literatura. La obra en general es bastant aborrida, però el personatge principal és bastant interesant perqué odia a tota la humanitat. Per qué un home odia a la humanitat en general? Per la hipocresía que s'amaga darrera de la majoria de relacions socials. Per aquella gent que no diu el que pensa o que canvia d'idees segons la seva conveniencia social: el que es prostitueixen a canvi de la popularitat o, com passa molt més sovint, a canvi de la integració en el grup com un element completament mediocre.
No és la primera vegada que parlo sobre la prostitució social, tampoc sserà la última. És un fenòmen que realment em treu de pollaguera, el veure a un home vestit de heavy (que no escolta Rage Against de Machine per que troba que dir que RATM és heavy, és una perversió del nom del heavy) cantant himnes cumbayà amb una guitarra acustica, buscant desesperadament encaixar en el grup i pensant sempre en a veure si així es podrà follar a la pi-hippie que va de espiritual i compromesa per la vida, però que després s'anirà a comprar la roba a cualsevol de les tendes de Passeig de Gràcia amb diners que mai invertirà en ajudar als altres (a no ser que això li pugui reportar certa reputació positiva).
No em malinterpreteu, no estic d'acord amb una sinceritat absoluta i continua, això sería absurd i portaría al conflicte continu amb la resta del mòn. Jo soc el primer que no diu sempre el que pensa: si penso que aquesta puta borratxa que es creu molt guay per estar-ho i no para de recordar el molt distorsionada que està la seva percepció s'hauría de fotre un tir al cap i deixar-me en pau, no li diré a la cara, per evitar un cumul de situacions incomodes que prefereixo no viure. Tot i això, odio aquesta gent pija que es disfraça amb palestines (que mostren cert esperit compromés) i texans trencats (que sempre donen aquell toc no massa costra) per anar a "El casal independentista X" o "L'ateneu independentista Y" i més tard trobes al "Club nocturn Z" amb el seu cinturò D&G i els seus texans de 100€.
Perqué ho veig i em toca el ous, em fa bullir la sang i m'omple la ment de pensaments homicides dignes d'una pel·lícula d'en Tarantino. Siusplau, acabeu amb la prostitució social.
No és la primera vegada que parlo sobre la prostitució social, tampoc sserà la última. És un fenòmen que realment em treu de pollaguera, el veure a un home vestit de heavy (que no escolta Rage Against de Machine per que troba que dir que RATM és heavy, és una perversió del nom del heavy) cantant himnes cumbayà amb una guitarra acustica, buscant desesperadament encaixar en el grup i pensant sempre en a veure si així es podrà follar a la pi-hippie que va de espiritual i compromesa per la vida, però que després s'anirà a comprar la roba a cualsevol de les tendes de Passeig de Gràcia amb diners que mai invertirà en ajudar als altres (a no ser que això li pugui reportar certa reputació positiva).
No em malinterpreteu, no estic d'acord amb una sinceritat absoluta i continua, això sería absurd i portaría al conflicte continu amb la resta del mòn. Jo soc el primer que no diu sempre el que pensa: si penso que aquesta puta borratxa que es creu molt guay per estar-ho i no para de recordar el molt distorsionada que està la seva percepció s'hauría de fotre un tir al cap i deixar-me en pau, no li diré a la cara, per evitar un cumul de situacions incomodes que prefereixo no viure. Tot i això, odio aquesta gent pija que es disfraça amb palestines (que mostren cert esperit compromés) i texans trencats (que sempre donen aquell toc no massa costra) per anar a "El casal independentista X" o "L'ateneu independentista Y" i més tard trobes al "Club nocturn Z" amb el seu cinturò D&G i els seus texans de 100€.
Perqué ho veig i em toca el ous, em fa bullir la sang i m'omple la ment de pensaments homicides dignes d'una pel·lícula d'en Tarantino. Siusplau, acabeu amb la prostitució social.
14 feb 2009
Skull And Bones
Ses societats secretes existeixen de veritat, no son només una invcenció d'algun guionista de Hollywood o dels aficionats a les teories conspiratories. Aquest, és un fet amb el wue em vaig trobar fa un parell d'anys quan vaig descobrir s'existéncia de Skull and Bones, una societat secreta d'alumnes i ex-alumnes de Yale el poder de la qual és impressionant.
Resulta que Skull and Bones (S&B) va ser fundada durant la primera meitat del segle XIX per William Hunington Russell general unionista, cosí del traficant d'opi més ric del mòn, ex-alumne de Yale i un dels membres fundadors del partit republicà. Juntament amb Alfonso Taft també ex-alumne de Yale i iniciador d'una gran saga de politics (tots republicans). Com diu sa wikipedia:
His son, William Howard Taft, was the 27th President of the United States and was a member of Yale's Skull and Bones like his founder father; another son, Charles Phelps Taft, supported the founding of Wolf's Head Society at Yale; both his grandson and great-grandson, Robert A. Taft I (also Skull and Bones) and Robert Taft Jr., were U.S. Senators; his great-great-grandson, Robert A. Taft II, was the Governor of Ohio from 1999 until 2007. William Howard Taft III was ambassador to Ireland; William Howard Taft IV worked in several Republican administrations, most recently that of George W. Bush.Resulta que, entre altres aquesta societat secreta ha contat amb tres presidents i multiples persones colocades dins puestos d'importància tant econòmica com política. Com dada curiosa, a ses eleccions de l'any 2004, els dos candidats, John Kerry i George Bush eren membres d'S&B. Dos d'es tres presidents que son de S&B son Bush pare i Bush fill.
No hi ha massa més informació sobre aquesta societat secreta, ja que és secreta.
Bibliografía:
http://en.wikipedia.org/wiki/Skull_and_bones
http://en.wikipedia.org/wiki/William_Huntington_Russell
http://en.wikipedia.org/wiki/Alphonso_Taft
10 feb 2009
Kowloon Walled City
Ok, finalment ha arribat. Un blog com deu mana, que estava cantat. No esper que una gran cuantitat de persones el mirin pero va millor que es fotolog. Tot i aixi seguiré posant ses entrades en es fotolog, o com a mínim part de elles.
Per qué he creat un blog si ja tenc es fotolog? Per questions técniques basicament, aqui puc posar més imatges linkar videos i es format es millor en general. Ademés ja tinc planejat començar a utilitzar es google analytics aquí, que em donara més informació sobre cuanta gent mira es blog, d'on son (no crec que trobi res espectacular) o des de quina pagina venen.
Sa Kowloon Walled City (Ciutat Amurallada de Kowloon, si ho preferiu), és un espai de 200x100m ocupat per edificis de 10 a 14 plantes construit completament sense ajuda de cap tipus d'arquitecte.
Refugi de ses triades i gent fora de sa llei aquest troçet de terra era producte d'un acord entre l'Anglatrerra colonial i l'imperi xinés. Quan els britanics conqueriren la peninsula de Kowloon Vren fer un acord amb els xinesos per el qual els deixaven quedar-se aquest petit territori per la transferéncia d'asumptes burocràtics despres de la conquesta.
El territori mai va ser retornat a Gran Bretanya i va anar creixent ignorat per el govern xinés que gairebé havia oblidat la seva existéncia. L'ausencia de policia xinesa a la zona i la falta de jurisdicció de la britanica el varen convertir en el paradís de tot tipus de criminals, desde dentistes sense llicéncia (que realment varen proliferar molt a l'area) fins a les grans triades xineses, que varen "governar" la Kowloon walled city fins al 1974 quan la policia va fer una série de més de 3000 redades/asalts a la ciutat amb l'objectiu d'acabar amb la triada. A part de criminals, la zona també era habitada per drogadictes i refugiats de la xina continental.
A partir del 74 també s'hi varen començar a introduir l'electricitat i l'aigua corrent aixi com les escoles i el servei postal. Si bé la triada habia desaparegut el crim no, i ara eren els acords entre petits i no tan petits criminals el que feia funcianar la micro-ciutat.
Va ser també en aquest moment quan la ciutat va començar a creixer desmesuradament fins a convertir-se en el punt més poblat de la terra amb una densitat de població de 1,923,077hab/km² hi vivien unes 50000 persones.
La transformació de la ciutat havia estat impressionant i els estrets carrerons que ja no rebien la llum del sol estaven il·luminats les 24hores del dia amb fluorescents. Els habitants es desplaçaven per els terrats, on també jugaven els nens, anaven amb bicicleta o simplement prenien el sol. Els terrats, que s'havien uniformitzat, eren la zona més habitable de tota la ciutat, la resta estava foramada per carrerons labrintics i petitíssims habitacles on no hi entrava la llum del sol.
La ciutat va ser derruida al 1993 i en el seu lloc s'hi va fer un parc. Una pena, per que encara que la situació de la ciutat era insostenible, era el més similar a una ciutat autosuficient en el planeta, un monument a la indiferéncia del govern, una ciutat sense llei i una merabella arquitectónica.
Vos pos una bibliografia i tot, per si voleu aprofundir més en s'asunto:
http://en.wikipedia.org/wiki/Kowloon_Walled_City
http://forum.skyscraperpage.com/showthread.php?t=55357
http://web.archive.org/web/20020208225753/www.flex.co.jp/kowloon/story/index_e.html
The Herbaliser - Something Wicked
Aristòfanes - Les Granotes
Perdidos (FTW!)
"Nice kids, no truble to anyone, just a harmless evening smoking pot. They think there's still a future, but in a year half of them will be on the hard stuff, and next year three out of every ten will be dead"
Suscribirse a:
Entradas (Atom)