Volver a empezar otra vez

"Volver a empezar otra vez

volver a estrenar zapatos y libros..."

Si senyor, avui he tornat a començar. Lingüística i Història medieval: sembla intereseant a la vegada que esgotador, pero bé, ja veurem.

No tinc massa que dir, per el que passaré directament a la que va ser, per mi, la última festa mallorquina de l'any, Bunyola. No va tenir res de memorable i feia fred pero com a mínim no vaig sofrir.

Estic començant a posar una mica més d'esforç en editar les fotos però la evolució és molt lenta (si es que existeix).

Es pot veure que a poc a poc es meus retrats son cada vegada més modernillos (sobretot aquest darrer d'en Marc amb ses ulleres) això és influéncia directe de tots aquets fashion photographers que se mouen per ambients similars a es d'en Guillem Thomas (ara no sé si du accent)...


Per altre banda he estat extremament viciat a aquesta aplicació flash per fer música electrònica que me va descobrir en Tomeu. Mai he estat massa de música electrònica pero la possibilitat de crear música tan facilment i completament gratis (encara que el que jo faig és mes be rudimentari) m'agrada molt. N'Enric m'ha dit que ell també li enchufa, a lo millor faig alguna grabació i la penjo aquí, pero no ho crec.

Aquí vos deix una cançò que he escoltat unes 20-25 vegades aquesta setmana, per alguna raó em recorda a A-Punk de Vampire Weekend.

The dog days are over

"Happiness, hit her like a train on a track.
coming towards her, stuck still no turning back."

The dog days are over, indeed. Ja fa casi un mes que s'han acabat, ara ja queda poc per tornar a començar, per la tardor i per les plujes com les que hem experimentat a Palma aquesta setmana, lujes d'aquestes que et treuen l'internet, l'electricitat i t'obliguen a ficar-te al llit encara que no tinguis son per que no pots fer altre cosa.

Al final, ho he aprovat tot, una gran sorpresa (no pensava que m'aprovessin el treball de Rousseau). El meu avorriment nocturn m'ha portat a devorar una altre série d'aquestes d'adolescents que fan et fan sentir com si estiguessis tirant la teva juventut per la finestra (en el meu cas el sentiment es veu reforçat per el fet de que realment estic desaprofitant la meva joventut, pero com que és meva i faig el que vull amb ella...), ja m'he menjat dues temporades de Gossip Girl, ara li ha tocat el torn a Skins, una série també creada per adolescents, pero en aquest cas adolescents britànics, el resultat es millor, m'he vist les tres temporades en 3 o 4 dies. Personalment m'agraden més els personatjes de la primera generació (m'he enamorat de na Cassie) i em frustra molt el fet de que a la versió doblada a l'espanyol hagin cambiat la banda sonora, la banda sonora de Skins es fantàstica, em molesta molt que ho hagin cambiat.

Bé, prou de tele. Aquest últim mes (desde el 15 d'Agost) he tingut el blog bastant abandonat, es que he estat ocupat, em sap greu.

Aqui van algunes fotos que he fet aquests dies.

Això és el que passa quan contractes un restaurador que es sent extranyament atret per les coses brillants(l'any passat aquesta escultura era negre i us aseguro que és un shock veure això en mig de la ciutadella).

Manué, estic casi segur que és en Manu d'es liceu, es de sa fosca, no en Pomar.

Estava ploguent i tota la gent que minuts avans estava ocupant el passeig va desapareixer, pero aquets nens es van quedar caçant crancs, em va fer gràcia que ho fessin al mateix punt on jo ho feia quan era petit :)

Em vaig comprar una máscara de gos perque volia cambiar la meva imatje de perfil de Twitter, Messenger, DArt, Flikr i totes aquestes coses, pero com que no tinc tripode i no tinc gens d'experiencia en autorretrats m'esta costant molt aconseguir l'efecte que vull, en tot cas aquí van dos retrats de proves, s'ha de millorar la llum, enfocar millor i posar la camara més alta però bé algo és algo.

Au venga dew.

Acabo d'imprimir el que és sens dubte el treball més patétic que he escrit en la meva vida, i mira que n'he escrit de molt patétics (aquell de biologia a quart d'ESO fet a mà a fulles de quadern amb ilustracions fetes també per mi).

Només em sap greu per la Miriam Paulo, la meva profesora, que l'haurá de llegir (i segurament serà la única que ho fagi per que jo no ho he fet), per ma mare que haurá de pagar la matricula d'aquesta assignatura una altre vegada i per mi que hauré de passar per aquesta merda de procés creatiu que l'únic que crea es estrés, frustació, ansietat y un sentiment de haver fet molta feina inutilment (encara que tots sapiguem que no ha estat així).

Bé he tornat a aplaçar el sofriment fins l'octubre com a mínim, esperem que hagi aprovat les altres assignatures i que no em posin més treballs individuals de llarg recorregut.

Si no vos n'heu assebentat, me vaig fer un flikr.

He cambiat el color del blog, és evident.

Insisteixc en recomanarvos encaridament The xx que per cert pasaràn per Barcelona d'aqui relativament poc.

Demà cap a cases.

Dillums 7 de Setembre, 2:26 Am

És Stembre, un més que fins ara no havia odiat tant en la vida. Vull dir, sí, fins ara era una merda per que era el final de l'estiu i tocava començar l'escola, pero l'escola començava sense gaire intensitat i no era tna dur asistir-hi com tornar-se a aixecar prest. Pero aquest any he anat a Setembre i no al Setembre de examens que tothom odia moderadament, sino a l'infernal Setembre dels traballs de Rousseau de 20 pàgines que jo soc incapaç de acabar. Porto 15 dies sense sortir de casa ni fer fotos, pero tampoc he avançat gaire en el treball que acabaré en un sprint final (com sempre).

I mentrestant llegeixo, escolto molta, molta música i preparo el meu calendari de conçerts per els mesos vinents.

Prou de queixar-se i més fotos.

Llegint els llibre de Rousseau he trobat el resguard d'un billet d'avió que devia de ser de 2008, se li ha esborrat tota la tinta. M'ha semblat curiós, un billet en blanc.

També he trobat un billet de la RENFE del 85, suposo que seria de ma mare, valia 145 pesetes, ara val 2,50€...

I ja que hi era també he escaneijat (no en tinc ni idea de com escriure això) les fotos de la Nikon FM. No estic content amb el resultat de l'scaner però bé...

Això és tot, només dir-vos que sa música que he estat escoltant aquests dies ha estat extemament moderna i que vos recoman que escolteu The xx i Girls.

"I wish I had a sun tan

I wish I had a pizza and a bottle of wine

I wish I had a beach house

And we could make a big fire every night"

(no me la puc treure d'es cap)