En el restaurante de los cronopios pasan estas cosas, a saber que un fama pide con gran concentración un bife con papas fritas, y se queda de una pieza cuando el cronopio camarero le pregunta cuántas papas fritas quiere.
-¿Cómo cuántas?- vocifera el fama-. ¡Usted me trae papas fritas y se acabó, qué joder!
-Es que aquí las servimos de a siete, treinta y dos, o noventa y ocho- explica el cronopio.
El fama medita un momento, y el resultado de su meditación consiste en decirle al cronopio:
-Vea, mi amigo, váyase al carajo.
Para inmensa sorpresa del fama, el cronopio obedece instantáneamente, es decir que desaparece como si se lo hubiera bebido el viento. Por supuesto el fama no llegará a saber jamás dónde queda el tal carajo, y el cronopio probablemente tampoco, pero en todo caso el almuerzo dista de ser un éxito.
-Julio Cortázar.
The Red Notebook
23 feb 2012
Secuencias
Dejó de leer el relato en el punto donde un personaje dejaba de leer el relato en el lugar donde un personaje dejaba de leer y se encaminaba a la casa donde alguien que lo esperaba se había puesto a leer un relato para matar el tiempo y llegaba al lugar donde un personaje dejaba de leer y se encaminaba a la casa donde alguien que lo esperaba se había puesto a leer un relato para matar el tiempo.
- Julio Cortázar
- Julio Cortázar
27 ene 2011
Ellen Kennedy
i don't want to hate the presidenti don't want to go to harvardi don't want to win the pulitzer prizei just want to sit in my bathtuband think about relationships i will never havewith people i will never meetand then go lay in my bedwith a magnifying glassand count all the stiches in my sheetsuntil i fall asleepand wake upto repeat again.
o
5 dic 2010
29 nov 2010
24 nov 2010
2#
Estava jo al B-Side fent de modern de províncies, amb els meus amics. Acabava de entrar, soc tímid i em costa que em posin unes quantes cançons que m'agradin per posar-me a ballar. De sobte se m'acosta una noia, la menys guapa d'un grup de pijes que estaven bastant bones.
La música esta forta (no es pot parlar), ella comença a ballar amb la seva amiga, no sé ballar amb u na noia que em tira canya. Passen dos minuts molt incómodes, no sé com es fa això de lligar a les discoteques. A més jo necessito parlar, ja d'entrada no parlo amb desconeguts, molt menys qualsevol altre activitat social que requqereixi un nivell més alt d'intimitat. Evidentment na [ja no m'enrecordo del nom] s'en va, no se si decepcionada o sentint-se rebutjada. [EPIC FAIL!]
S'en va i torna amb una noia bastant guapa [WIN! x2]
-Te puedo presentar a una amiga? [WIN!]
-Ehhh... si
-Hola soy [ja no m'enrecordo del nom]
-Yo me llamo [whatever]
La música esta forta (no es pot parlar), ella comença a ballar amb la seva amiga, no sé ballar amb u na noia que em tira canya. Passen dos minuts molt incómodes, no sé com es fa això de lligar a les discoteques. A més jo necessito parlar, ja d'entrada no parlo amb desconeguts, molt menys qualsevol altre activitat social que requqereixi un nivell més alt d'intimitat. Evidentment na [ja no m'enrecordo del nom] s'en va, no se si decepcionada o sentint-se rebutjada. [EPIC FAIL!]
1#
He contat aquest fail unes quantes vegades aquesta setmana i a tothom els ha fet molta gràcia.
Estava jo a l'Antiga Fàbrica Damm, escoltant Belle & Sebastian. Una mica de mala llet per que jo volia veure Toundra a la plaça Joan Coromines. A la majoria de la gent amb la que estava no la coneixia, eren tot moderns de més de 23 anys. Hi havia en Pau i en Tomeu amb ses seves respectives al·lotes. Així que sol, de mala llet i cansat movent-me sense ganes al ritme dels hits de Belle & Sebastian.
De sobte se m'acosta una de les noies que no coneixia de res:
Estava jo a l'Antiga Fàbrica Damm, escoltant Belle & Sebastian. Una mica de mala llet per que jo volia veure Toundra a la plaça Joan Coromines. A la majoria de la gent amb la que estava no la coneixia, eren tot moderns de més de 23 anys. Hi havia en Pau i en Tomeu amb ses seves respectives al·lotes. Així que sol, de mala llet i cansat movent-me sense ganes al ritme dels hits de Belle & Sebastian.
De sobte se m'acosta una de les noies que no coneixia de res:
-Hola
-Hey
-Et veig una mica avorrit aqui amb les dues parelletes... Per qué no vens amb els solters?
-Mmm... Es que no parlo amb desconeguts (és completament cert, no parlo amb desconeguts, encara menys quan son dones guapes que m'intimiden)
El sorprenent aqui és que la noia no va sortir corrents.
-Ah... Em dic [blah]
-Jo em dic [Dk]
-Ara ja ens coneixem, ja podem parlar!
-Mmmmm... No, això no funciona aixi.
9 nov 2010
4 nov 2010
3 nov 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)