23 feb 2012

Almuerzos

En el restaurante de los cronopios pasan estas cosas, a saber que un fama pide con gran concentración un bife con papas fritas, y se queda de una pieza cuando el cronopio camarero le pregunta cuántas papas fritas quiere.

-¿Cómo cuántas?- vocifera el fama-. ¡Usted me trae papas fritas y se acabó, qué joder!
-Es que aquí las servimos de a siete, treinta y dos, o noventa y ocho- explica el cronopio.
El fama medita un momento, y el resultado de su meditación consiste en decirle al cronopio:
-Vea, mi amigo, váyase al carajo.

Para inmensa sorpresa del fama, el cronopio obedece instantáneamente, es decir que desaparece como si se lo hubiera bebido el viento. Por supuesto el fama no llegará a saber jamás dónde queda el tal carajo, y el cronopio probablemente tampoco, pero en todo caso el almuerzo dista de ser un éxito.

-Julio Cortázar.

Secuencias

Dejó de leer el relato en el punto donde un personaje dejaba de leer el relato en el lugar donde un personaje dejaba de leer y se encaminaba a la casa donde alguien que lo esperaba se había puesto a leer un relato para matar el tiempo y llegaba al lugar donde un personaje dejaba de leer y se encaminaba a la casa donde alguien que lo esperaba se había puesto a leer un relato para matar el tiempo.

- Julio Cortázar

27 ene 2011

Ellen Kennedy

i don't want to hate the president

i don't want to go to harvard

i don't want to win the pulitzer prize

i just want to sit in my bathtub

and think about relationships i will never have

with people i will never meet

and then go lay in my bed

with a magnifying glass

and count all the stiches in my sheets

until i fall asleep

and wake up

to repeat again.
o

5 dic 2010

Galapagoose


Vaja crack

29 nov 2010

#3

nereida _ bcn [at] hotmail .com

24 nov 2010

2#

Estava jo al B-Side fent de modern de províncies, amb els meus amics. Acabava de entrar, soc tímid i em costa que em posin unes quantes cançons que m'agradin per posar-me a ballar. De sobte se m'acosta una noia, la menys guapa d'un grup de pijes que estaven bastant bones.

-Te puedo presentar a una amiga? [WIN!]
-Ehhh... si
S'en va i torna amb una noia bastant guapa [WIN! x2]
-Hola soy [ja no m'enrecordo del nom]
-Yo me llamo [whatever]

La música esta forta (no es pot parlar), ella comença a ballar amb la seva amiga, no sé ballar amb u na noia que em tira canya. Passen dos minuts molt incómodes, no sé com es fa això de lligar a les discoteques. A més jo necessito parlar, ja d'entrada no parlo amb desconeguts, molt menys qualsevol altre activitat social que requqereixi un nivell més alt d'intimitat. Evidentment na [ja no m'enrecordo del nom] s'en va, no se si decepcionada o sentint-se rebutjada. [EPIC FAIL!]

1#

He contat aquest fail unes quantes vegades aquesta setmana i a tothom els ha fet molta gràcia.

Estava jo a l'Antiga Fàbrica Damm, escoltant Belle & Sebastian. Una mica de mala llet per que jo volia veure Toundra a la plaça Joan Coromines. A la majoria de la gent amb la que estava no la coneixia, eren tot moderns de més de 23 anys. Hi havia en Pau i en Tomeu amb ses seves respectives al·lotes. Així que sol, de mala llet i cansat movent-me sense ganes al ritme dels hits de Belle & Sebastian.
De sobte se m'acosta una de les noies que no coneixia de res:

-Hola
-Hey
-Et veig una mica avorrit aqui amb les dues parelletes... Per qué no vens amb els solters?
-Mmm... Es que no parlo amb desconeguts (és completament cert, no parlo amb desconeguts, encara menys quan son dones guapes que m'intimiden)
El sorprenent aqui és que la noia no va sortir corrents.
-Ah... Em dic [blah]
-Jo em dic [Dk]
-Ara ja ens coneixem, ja podem parlar!
-Mmmmm... No, això no funciona aixi.

9 nov 2010

4 nov 2010

3 nov 2010

30 oct 2010

CORUSC▲NT

17 oct 2010

Child Rebel Soldier - Don't Stop!

Child Rebel Soldier - Don't Stop!







Kanye West + Pharrel + Lupe Fiasco.
Sa base és un poc repetitiva però sa veritat és que te ritme. Quan comença la part de Lupe Fiasco no puc evitar ballar, molt ràpid, amb molt de ritme. Per rematar l'estrofa de Kanye amb una producció impecable, entren els altres instruments de vent i tot para als moments clau "I was too busy rappin', GOOD AS HELL / I was too busy flying, PARASAIL".
Per apreciar-la l'heu de ballar, jo no pensava que fos una gran cançó fins que avui he arribat a casa i m'he posat a ballar-la, molt bona.

14 oct 2010

Thom Yorke - Black Swan (live)

Em recorda molt a Atlas Sound. Això dels pedals de loops em te fascinat.

12 oct 2010

James Blake - Limit to your love (Feist cover)


Vaja filldeputa, es que no en falla ni una!

10 oct 2010

Rollerskaters - Sleep Tight





He descobert aquesta cançó gràcies al remix de Star Slinger. Us recomano que us baixeu el seu disc de remixes a la seva pàgina web.

5 oct 2010



"Cuz the 808 kick drum makes the girlies get dumb." Sir Mix-A-Lot, Posse on Broadway, 1988


"It takes two to dance, four on the floor, hot like an 808." Emily Osment, Lovesick


He estat investigant sobre sa Roland TR-808. En vull una. No la puc pagar.

4 oct 2010

Mount Kimbie + James Blake live @ Oslo

Un concert així ara s'hauria de fer a una sala bastant més gran i acabaria ple de gent. Al Setembre de 2009 era un secret ben guardat.

Mount Kimbie and James Blake @ Dausteg, Oslo 9/09 from Tony F Wilson on Vimeo.

2 oct 2010

POST

Post-punk,
Post-rock,
Post-dubstep...

stop posting please, i've got my google reader flooded with new entries.

29 sept 2010

Oh so avant-grade


Hacían cosas como... tenderse todos en el suelo y ponerse a hablar de esto y de aquello mientras Kesey se colocaba un micrófono de grabación en cada manga y empezaba a pasar las manos por el aire y por encima de sus cabezas, como un hechicero ejecutando sus pases, y las voces quedaban o no grabadas a medida que las micrófonos se acercaban o alejaban. A veces el resultado era como muy...
... en fin, algo asi como un maldito galimatías para el oído humano. Aunque, para el receptivo intelectual estándar que hubiera oído hablar del Armory Show de 1913 y de Eric Satie y Edgard Varèse y John Cage, habría podido sonar como... muy avant-grade, ya entienden...

-Wolfe, Tom. Ponche de ácido lisérgico.

How To Dress Well - Ready For The World

How To Dress Well - Ready For The World


Un blanquet que fa R&B lo-fi amb molta reverb i produccions minimalistes (dins lo que és s'R&B). Trob que se pareix molt en es dubstep que he estat escoltant últimament.

Tom Krell nació en Denver para más tarde trasladarse a Nueva York, donde residió hasta que se trasladó a Colonia para trabajar como traductor de libros de filosofía post-Kantiana. En sus ratos libres hacía música, principalmente drones, hasta que se dio cuenta de lo aburrido que le resultaba y decidió volcar en ella su pasión por el R&B de los años 90, como Bobby Brown, PM Dawn o Keith Sweat, bajo el curioso nombre de How To Dress Well. - LastFM dixit.