24 may 2009

Art

Ultimament he estat bastant artistic. No com creador, sinó com espectador. Aquesta setmana que ha combinat dies asolieats, els quals he aprofitat per llegir prenent el sol a la ciutadella o al passeig de Sitges, amb dies ennigulats, en els quals m'he sumit dins internet sortint una mica dels meus circuits habituals, visitant molts blogs de disseny, fotografia y altres arts plástiques. Del tot el que he torbat, contemplat i llegit, aquí en va una mostra (un sample, com diria Fernandez-Porta).

Bé en el camp de la literatrura he llegit La metamorfosis y otros cuentos de Kafka en una traducció de Borges. La metamoròsi en sí no em va agradar gaire, vull dir que estaba bé pero no era genial. La resta de contes en cambi, em van semblar genials, la majoría eren realment curts, aqui us deixo un dels que més em va agradar: Prometeo. És gairebé un conte/haiku.

De Prometeo nos hablan cuatro leyendas. 
Según la primera, lo amarraron al Caucaso por haber dado a conocer a los hombres los secretos divinos, y los dioses enviaron numerosas águilas a devorar su hígado, en continua renovación. 

De acuerdo con la segunda, Prometeo,

deshecho por el dolor que le producían los picos desgarradores,

se fue empotrando en la roca hasta llegar a fundirse con ella. 

Conforme a la tercera, su traición paso al olvido con el correr de los siglos.

 Los dioses lo olvidaron, las águilas, lo olvidaron, el mismo se olvidó. 

Con arreglo a la cuarta, todos se aburrieron de esa historia absurda.

Se aburrieron los dioses, se aburrieron las águilas y la herida se cerró de tedio. 

Solo permaneció el inexplicable peñasco. 

La leyenda pretende descifrar lo indescifrable. 

Como surgida de una verdad, tiene que remontarse a lo indescifrable



Avui, mentres miraba per sobre un d'aquests blogs tipo fffound que son com un directori de tot tipus d'arts gráfiques, he trobat aquest video que m'ha semblat magnific.




També he vist aquest documental/entrvista de 5 minuts d'un fotograf pandillero que no coneixia. les seves fotos son genials. "If I take a picture of a fucking tree or if I take a picture of a homie it's the same shit to me you know... the tree is just planted in the ground and the homies are right there planted in the neighbourhood. It's shit that happens."

En questions fotogràfiques he descobert a aquesta dona que m'encanta.


Pd: Ja tinc UN follower en plan oficial. Estic molt content, no se qui és pero se que la/el conec.

Ppd: LA entrada ha quedat una mica malament en questions d'escriptura i organització, en un principi habia de tenir més continguts... estic una mica tonto.


4 comentarios:

Anónimo dijo...

jeje! Kafka + Human Interface + pandilleros, I like that!

Dk dijo...

jejeje todo lo que una buena entrada necesita!

siamese dream dijo...

som més bé dues seguidores (siameses). na mar i n'aina. a na mar si la coneixes (vaja, crec). a n'annie diria que no. quan tengui alguna cosa interessant que aportar deixaré algun (intent de) comentari pro

m.

Dk dijo...

Vaaale a tu, Mar, es clar que et conec i a n'Aina crec jo que no. A qui si que conec son als Smashing Pumpkins jeje.
Bé en tot cas grácies per ficarme aquesta injecció d'ego.