The Virgin Suicides

No he pogut evitar-ho. No volia fer cap entrada chorra només per explicar el molt que m'ha agradat aquesta pel·licula, pero no he pogut evitar-ho. L'imperatiu de contar com na Sofia Coppola la clava en aquesta obra mestre ha estat com un edifici de vint plantes caiguent sobre la meva raquítica força de voluntat. Ha estat un gust, no he pogut deixar de pensar-hi en tota la tarda. No faré una gran crítica per que no sóc un gran cinéfil i, si be sé que m'ha agradat, no sé per qué. Potser ha estat la Kristen Dunst en plena i impressionant adolescéncia, potser ha estat aquella llum pura, pero per res innocent que inundava cada pla de la pel·licula, a lo millor ha estat la increible banda sonora, l'ambientació o el genial guió. Sincerament, no ho sé, no em fa faltra sebre-ho, l'únic que he de saber es que m'ha encantat, que l'he disfrutat de principi a final i que encara ara em ronden les frases, els plans, aquell sentiment de quan acabes de veure una pel·licula genial.

Aquí la "Theme song" composta per Air. Simplement genial.