Dilluns: The Pains Of Being Pure At Heart, The New Raemon i Tiny Vipers

Dilluns, estic una mica cansat, com tots els dillunsos, pero amb moltes ganes de veure Tiny Vipers.

Acaben les classes i vaig amb el Luis a fer unes entrevistes per un treball de geografia a la plaça del MACBa, quan acabo encara son les quatre, aixi que telefen a n'Ari per recuperar es meu polar i que m'entretengui fins que pugui quedar amb l'Ignaci per anar a comprovar si aquella actuació de The Pains Of Being Pure At Heart a CD Drome de la que es parlava al LastFm era real o només un rumor. Quedo amb l'ignaci a les set a l'Fnac, telefono a na Lisa per si vol venir i de pas comprar ses entrades per The Horrors, te el móvil desconectat o fora de cobertura, em sap greu.

A les set i mitja arribem, l'Ignaci i jo a CD Drome, esta plena fins a la porta, pero és una tenda molt petita, en realitat no hi deu haver ni 40 persones. Encara no han començat, fan les proves de so, em poso a la porta per que no es fisicament possible endinsar-se dins de la tenda, no veig res. Començen a tocar, una de l'album. No em se el nom, pero se que me la se i que m'agrada. A meitat de conçert apareix l'home que em vaig trobar a The xx i a Crystal Fighters, crec que a aquest home m'el trobaré molt aquest any. Toquen durant mitja hora, només he pogut veure la cara del cantant entremig d'un munt de caps i braços, també he vist a la teclista darrera una columna. Ha estat be. Començen a sortir moderns de la tenda. Encara tenim dues hores avans de que comenci l'altre conçert, com que no tenim res a fer anem caminant fins a Gràcia, quan arribem son les nou, l'ignaci sopa a un McDonalds, acte seguit anem a la recerca de l'Heliogàbal. Despres de deambular una mica perduts per Gràcia el trobem, son les nou i mitja. Entrem, fa molta calor, hi ha bastanta gent, molts moderns gafapasta sensiblement més grans que nosaltres, l'Ignaci es troba malament, molt malament, després de dubtar un poc deicideix anar a casa, telefono a la Lisa per dir-li si vol venir, "Telefono apagado o fuera de cobertura", mala sort (per ella, no per mi). Espero fins a les deu, comença el concert, apago el mòvil per si un cas.

The New Raemon, Ramon i Marc, s'aseuen a les seves cadires i començen a tocar. No els havia sentit mai, despres d'un rato recordo que havia sentit a en Pau tocar alguna de les seves cançons quan varem anar a ca na Lisa. Es nota que son de la casa, fan bromes entre cançons i el public canta amb ells, l'ambient es molt...Intim? Familiar? no se... pareix com si fossim un grup molt ampli d'amics fent allò tan yanki de cantar a la vora del foc. S'acosten les onze i el Ramon anuncia que queden poques cançons el public es queixa, en vol més (pero... es que no tenen ganes de veure a Tiny Vipers?). Dues cançons més, el Ramón diu que en toquen una més i que demana al públic que es es quedi a veure a la Tiny Vipers -WTF?!- començo a flipar, com que es quedin a veure a la Tiny Vipers? jo he vingut a veure a la Tiny Vipers i imagino que els altres també han vengut per aixo (que equivocat estava...). Acaben els New Raemon i la gent es mou molt, van a la barra, aprofiten per saludar i... s'en van a casa?! pero qué...?! no ho entenc, m'indigno, la quantitat de gent a la sala es redueix entre un 25 i un 30% penso: "Moderns gafepasta de merda, aneu a casa a escoltar a Los Planetas!".

Tiny Vipers inicia el seu concert amb notes molt fluixes a la seva guitarra acústica que gairebé sona directament, sense micròfons, la gent encara parla, baixen el volum, només queden unes quantes persones parlant al pati i uns quants murmurant a prop de la barra, ja no callarán durant tot el concert (idiotes). La musica és genial, intensa, la Jesy Fortino es una noia petita, casi sembla una nena, de la qual pareix impossible que surti una música tant intensa, es casi com entrar en trance. Les cançons son molt llargues duren uns 10-15 minuts cada una i la Jesi només para per afinar la guitarra i donar les gràcies al public que aprofita per aplaudir. Jo aprofito per fer fotos, ja que a l'heliogàbal es sent tot perfectament, també l'obturador de la càmara quan faig una foto i fer-ho durant una canco em sembla una falta de respecta cap a l'ARTISTA i el públic. Al final del concert estic al·lucinant, ha estat genial, sento que els he timat per que l'espectacle que he presenciat no val 6€ per el que vaig una cosa que no feia des del 2005, quan em vaig comprar els discs de Linkin Park, em compro el Hands Across The Void de la Tiny Vipers. m'en vaig a casa segur de que a l'endemà estaré fet pols i més content que un ginjol per que he vist un dels meus tres millors concerts de l'any (juntament amb The Go! Team a la Plaça Reial i Fuck Buttons a l'Apolo).