Fa bon dia, deuen ser les 18:00 mes o menys, acabo de veure Donnie Darko. M'ha agradat molt, pero ara sento la necessitat de sortir al carrer, vull que el sol em toqui la pell i veure com és el món fora d'aquesta habitació.
Avui, per variar, decideixo explorar la part nord del poble, és una zona bastant desconeguda per a mi, per això estic bastant excitat per sebre el que hi trobaré. No en tinc ni idea de fins on arribaré ni de a quina hora tornaré a casa, lúnic que se és que m'enportaré la càmera, les claus, el móbil, la cartera i l'Ipod. Fico la cámera dins una motxileta petita que em va deixar la Gina i surto de casa.
Primer, recorro la part coneguda del poble, baixo per el carrer Santiago Russinyol, vaig de banda a banda de la platja de Sant Sebastià... Passen uns 15 minuts avans no em trobo amb la zona que mai no habia visitat. El primer que vaig es una urbanització que em recorda vagament a les seves homòlogues estatunidenques, que només he vist a les pel·lícules, tot i això té cert estil Mediterràni, totes les cases son blanques. Hi ha moltíssims elements que es repeteixen, és una repetició gairebé compulsiva. Només un moix solitari pareix rompre aquest patró.
Hi ha molta gent fent footing, aixó reforça el meu sentiment d'estar ficat dins la introducció de Weeds.
Veig un camp de futbol de gespa artificial, recordo els dies de liceu, quan anavem a jugar a Calvià.
S'acaba la carretera, agafo un camí no massa gran que pareix bastant privat, hi ha unes noies davant meu, que van en la mateixa direcció que jo, es deuen pensar que les segueixo.
<
Tot el que veig en aquest tram del recorregut pareix compartit per un grup molt petit de veïns, dona la sensació de que les portes de les cases estan obertes. Arribo al final del camí de terra, les noies que encara estan davant de mí travessen una porteta que posa "propietat privada" en lletres vermelles i tres idiomes diferents. Hi entro per que és la única manera d'arribar al pont que creua les vies del tren, més tard m'en adono de que el pont també és propietat privada. El camí que he agafat per arribar-hi passa per una série de partis interiors amb edificis blancs molt bonics, molt mediterrànis, no faig cap foto per que em sap greu travessar propietat privada i no vull que ningú no em digui res.
Després de creuar el pont em trobo amb un camí asfaltat, també és molt bonic.
El camí porta a una carretera no massa transitada que creuo per arribar a una urbanització. Em demano que collons es aquesta estructura blanca.
La urbanització esta gairebé ficada dins el bosc i per aixó esta infestada de gats, aquests gats son salvatges, no em treuen els ulls de sobre mentres estic en moviment i estan en continua tensió. Sento gossos d'urbanització bordar rera les tanques i flipo amb la combinació d'edificis d'arquitectura moderna minimalista i les cases d'urbanització més grotesques que et puguis tirar en cara.
Arribo gairebé al final de la urbanització, un gos ve cap a mi i em borda, la seva duenya em saluda. És la primera persona completament desconeguda que em saluda a Barcelona. Reflexiono una mica sobre aquest fet, arribant a la conclusió de que m'ha saludat per el sentiment de culpa que li han provocat els bords (és correcte?) del seu gos. Arribo al final de la urbanització, trobo un altre camí de terra/pedres que puja un turò, deicideixo serguir-lo.
El camí s'acaba, disfruto de la vista, la lluna ja ha sortit.
Trobo un altre acmí que també pujja la montanya, aquest és molt més dur, és més empinat i sovint necessito les mans per ajudar-me, no estic segur de que sigui un camí. Vull arribar al cim del turó. Aprop del cim em canso i deicideixo baixar.
Faig tot el camí a la inversa, passo per la urbanització de les repeticions una altre vegada, em fixo en un pont que és com una capsa per evitar que ningú és suicidi fent que el tren arribi tard.
A la platja de Sant Sebastià trec unes quantes fotos amb sentiment molinarer. Tenc ganes de que sigui el Juliol.
Ja casi arribant a casa passo per un bar i veig un home amb la camiseta del Barça. Recordo que avui és el Chelsea-Barça i intento fer una foto a l'home de la camiseta del barça per acompanyar aquesta frase. els dos primers intents queden massa foscos i quan estic a punt de disparar el tercer un home que també surt a la foto m'amenaça amb un "a la próxima voy para alla". Em sap greu, és la primera vegada que algu mostra el seu disgust per la meva activitat fotogràfica. Borro les fotos que han sortit fosques i m'en vaig cap a casa amb un gust agredolç a la boca.
Edit: En una nota a part, fa un rato ha ficat el Barça i l'éufória l'he sentit desde casa meva.
