L'estil de Fever Ray, es podria descriure com una espécie de electrònica ambiental i mistica que, juntament amb la estètica tan treballada que l'envolta, crea una atmosfera xamànica que fa que el personatge de Karin es converteixi en una espècie de bruixa marina sueca que canta al mar i a la locura que se l'empassen a poc a poc. Les seves vocals, a vegades fortament distorsionades, no fan més que augmentar aquest sentiment de misticisme que ja donen les bases electròniques expremament hipnòtiques.
Si encara no l'heu escoltat ja estau tardant: Directe de When I Grow Up i aqui podeu escoltar I'm Not Done i veure sa portada de es disco que pareix na Trenzas, Sicaria de la Cábala.
En altres noticies, probablement me compri un Kaossilator d'aqui poc (o molt poc) i vos vull recomanar un altre grup (tambe d'electrònica) pero molt més canyero i festero que Fever Ray, que ademés se vos ficarà dins es cap i no vos deixara anar: Sleigh Bells.
1 comentario:
efe erreeee!
Publicar un comentario