3/9/10

Surto de l'examen de lingüística. Una t-10 de tres zones acabada d'estrenar i vint euros. No mòbil, sí Ipod. Tinc gana, son les quatre i mitja i encara no he dinat. Vaig caminant a Plaça Catalunya a dinar. Urquinaona. Noia de les enquestes. D'aquestes noies mones que es fan les simpàtiques per que els contestis l'enquesta (és la seva feina).

-Hola, que tal?

Faig que no amb el cap.

Insisteix.

-Tens un momentet?

-Es que tinc pressa, tinc un examen.

-Ah si? de que?

-Francés. Literatura francesa.

-Tens més de 21 anys?

-No.

-Que et vagi bé l'examen.

Vaig a dinar al Pans de rambles. N'hi ha un a Urquinaona, però no vull que la noia vegi que li he contat una gran mentida. Quan torni, hauré d'evitar passar per Urquinaona.

Mitja hora més tard surto del pans de Rambles, creuo Catalunya, passo pel costat del Corte Inglés en direcció Urquinaona. Me n'he oblidat completament. Quan passo per la boca de metro veig a la noia, que em reconeix d'una hora lluny (pantalons grocs i sabates taronjes no son la millor vestimenta per passar desapercebut).

-Hola. Ja has fet l'examen?

M'ha enxampat de ple.

-No. Vinc de dinar, ara vaig a fer l'examen blablabla...

-Ja...

Posa la cara de professor al qual no li has entregat els deures.

Podria haver dit que ja l'havia fet, que m'havia anat molt malament i l'havia entregat en blanc. Suposo que em falta agilitat mental.